This slideshow requires JavaScript.

Adarga mallorquina de José Barberi a la Biblioteca de Catalunya.

Etimologia dels llinatges mallorquins

Editor: Onofre Vaquer

LINATGE ETIMOLOGIA I ORIGEN
Abad El que presideix un monestir. Significa pare en siri.
Abrí Nom germànic, derivat de Eburin, senyor, i abans senglar. Existia a Mallorca des del segle XIII fins que una enllaça amb un Descatlar (Abrí-Descatlar).
Abrines Nom germànic amb el mateix significat que Abrí.
Adrover Nom germànic. De Adroar, pare del poble. Al s. IX està documentat a Banyoles.
Aguilar Nom antic d’una muntanya situada prop de Barcelona. Lloc alt que visita l’àguila.
Aguiló Topònim català, poblet al cim d’una muntanya del municipi de Santa Coloma de Queralt.
Agustí Nom d’origen romà, August, com el mes d’agost. Nom d’un emperador i d’un sant.
Albertí Derivat d’Albert. Equival a l’italià Alberti i als castellans Adalberto i Alberto. Nom germànic que significa famós per la noblesa. Típic de Toscana.
Albons És dubtós si ve del nom personal llatí Albone o del plural de albó, espiga de la porrassa. Topònim català. Nom d’un poble del partit judicial de Girona.
Alcanyís Topònim de la ciutat aragonesa d’Alcanyís (Alcañiz).
Alcover Topònim català. Nom de la vila d’Alcoveral Camp de Tarragona partit judicial de Valls.
Alemany Gentilici, natural d’Alemanya. Nom personal del grec Alamar. Emprat a Mallorca com a nom als segles XIII i XIV (Alamany de Sàdava o Sadoa vingué a la conquesta). Alguns venen de França i del Rosselló.
Alenyà Vila del Rosselló.
Alomar Nom germànic Aldemar, vell famós.
Alorda Topònim català. Santa Creu d’Olorda (antic municipi del Pla del Llobregat). Olopte (poblet de la Cerdanya)
Alòs Topònim català. Nom de dues poblacions: Alòs de Balaguer i Alós d’Ísil.
Alou Dret que es paga pel traspàs del domini útil al senyor del domini directe. Lloc del municipi de Sant Agustí de Lluçanès, a 22 km. de Vic. Hi ha un sant Alou (Alodius) al segle V.
Aloy Llinatge típic de Sardenya. Podria ser Eloi, nom germànic a partir d’holod (glòria) i wig (combat), per altres a partir d’all (tot) i wisa (Sant).
Alzamora (Alsamora) Topònim català. Nom d’un poblet de la Conca de Temp.
Alzina (Alcina) Nom de l’arbre que fa aglans. Topònim de 4 llogarets de Catalunya.
Amat Nom d’origen romà.
Amengual De Ermingaus, compost de dos noms de divinitats germàniques. Deriva d’Armengol.
Amer Topònim català. Nom d’un poble del Gironès (Amé).
Ametller Nom de l’arbre que fa ametlles.
Amorós Ermita del terme de Freixenet.
Andreu Nom que significa home viril, , del grec Andréas (baronívol, mascle). Apóstol.
Anglada Topònim català. Llogaret del municipi d’Esponellà (Girona).
Angrera Topònim català. Nom de riu, afluent del Francolí.
Antich Abans era nom, correspon a Antioco, sant enterrat a Sardenya.
Arabi En àrab habitant del desert.
Arboç (Arbós) Arbre que fa arboces. Vila a 35 km de Tarragona. Topònim català: L’Arbós (Alt Penedès).
Arbona Topònim francès de Narbona, ciutat occitana, amb pèrdua de la N inicial.
Arbúcies Topònim català. Vila baix del Montseny, província de Girona.
Armadans Nom germànic.
Armengol De Ermingaus, compost de dos noms de divinitats germàniques, Ermin i Gaud.
Arnau Nom propi derivat del germànic Arnoald, àguila governant. o cabdill fort. Nom de diversos sants.
Arrom De l’àrab ar-rom, el cristià.
Artès Topònim català. Vila propera a Manresa.
Artigues Plural d’artiga, terra rompuda per ésser conrada i amb les herbes cremades. Del gàl·lic Artica.
Auger Nom germànic, Autger, compost d’auda (riquesa) i gaira (llança).
Avellà Aplicació onomàstica d’alguns topònims catalans. D’Abelianus o Avelianus, derivat d’Abella, ciutat de Campània, actual Avella (dona nom a l’avellana).
Bagur Topònim català, actualment Begur. Vila al nord de Palafrugell.
Balaguer Topònim català. Nom de la ciutat principal de la comarca de la Noguera, a 28 km de Lleida.
Ballester Ofici. Fabricant de ballestes o guerrer armat de ballesta.
Barberà (Barbarà) Topònim català. Nom d’un poble del Vallès i d’una vila prop de Montblanc.
Barceló Era nom personal. Els filòlegs el consideren forma masculinitzada de Barcelona. Per altres ve de jueus de Marsella.
Bartomeu Nom d’apòstol.
Batle Del llatí Bajulus, carregat, que en l’edat mitjana passà a significar encarregat. Jutge i alcalde.
Bauçà (Bauzà) D’un adjectiu antic bausà, beneitó o enganyador? De l’occità baussan, cavall ratllat de dos colors?
Belloto Llinatge originari de Gènova. Existeix a Mallorca des del segle XVII.
Bennàsser (Bennàssar) Llinatge adoptat pels fills de Ben Abet (s. XIII). Vingueren a Mallorca amb els bizantins.
Berenguer Nom germànic. De Beringar, compost.
Berga Topònim català. Nom de la ciutat que presideix la comarca del Berguedà.
Bernat Nom de sant. Del germànic Berinhard, onso fort.
Bertran (Beltran) Nom germànic que significa guerrer il·lustre. Sant del segle XII.
Besalú Topònim català. Vila a l’est d’Olot.
Bestard De bastard, fill il·legítim.
Binimelis En àrab significa fills de Malih. Nom d’una possessió de Manacor.
Bisbal Nom antic de Bilbau. La Bisbal és una vila de l’Empordà, una altra del Penedès i altra del Priorat.
Bisquerra Del cognom basc Bizcarra, que ve del basc Bizcar, muntanyola llarguera.
Blanes Topònim català. Nom d’una vila del litoral de la Selva.
Blasco Topònim aragonès. Llogaret de la província d’Osca.
Boada (Buades) Topònim català. Llogaret del partit d’Olot, municipi de Les Preses, caseriu de la Baronia de Lavansa.
Boadella Municipi de l’Alt Empordà, partit judicial de Figueres: Boadella d’Empordà.
Boix Nom d’arbre.
Bonapart Família de mercaders procedents de Venècia.
Bonet Pot ser diminutiu de bo o barret de capellans. Nom personal emprat per jueus i cristians. Venen a la conquesta del Rosselló i de Marsella. Sant de Marsella del s. VII.
Bonnín Era nom personal emprat per jueus. Podria ésser Ben Non o Ben Anin.
Bordils Topònim català. Poble a 9 km de Girona.
Bordoy Topònim del Conflent. Diminutiu de Bord.
Boronat Deriva de Bonanat (en bona hora nat).
Borràs Nom personal. De borràs, drap grosser de cànem o de llana.
Borrasa Topònim català. Municipi de l’Alt Empordà: Borrassà.
Borrell Nom personal medieval.
Boscana Topònim d’una finca de Mallorca.
Bosch Del substantiu bosc, lloc poblat d’arbres. Llinatge alemany.
Bover Guardià de bous.
Brondo Llinatge existent a Mallorca des del segle XIII i procedent de la localitat veneciana de Bróndolo.
Bruguera Poblet a 6 km. de Ribes de Freser (Catalunya).
Brull Poble a 16 km. de Vic. D’ell deriva Desbrull.
Brusotto Llinatge italià ja documentat a Mallorca al segle XV.
Bujosa Derivat col·lectiu de boix, camp de boixos.
Burdils (Bordils) Topònim català. Nom d’un poble del Gironés.
Burguera Probablement bosc on abunda el bruc. També podria derivar de Bruguera, topònim català de dos poblets dels municipis de Llagostera i de St. Andreu de Teri.
Cabanelles Derivat diminutiu de cabanes, construcció rústica provisional, barraca. Municipi de l’Alt Empordà.
Cabot Augmentatiu de cap.
Cabrer Ofici. Pastor de cabres.
Cabrera Nom de diversos poblets catalans.
Caimari Topònim de Mallorca, al terme de Selva.
Calafat Ofici. Calafatador de barques.
Calafell Topònim català. Nom d’un poble del Penedès.
Caldentey Es creu forma contracta de casal d’en Tey o Tell (arbre til·ler).
Calders Poble del Pla de Bages.
Caldés Por derivar de Caldes, nom de diverses viles on hi ha estació termal, o de Calders.
Cambó Probablement de l’occità cambon, prada, camp fèrtil.
Caminals Camí estret a través d’un camp.
Campins Topònim català. Nom d’un poblet als peus del Montseny.
Camps Del substantiu llatí campu.
Cànaves (Cànoves) Topònim català. Nom d’un poblet del Vallès Oriental, a 10 km de Granollers .
Canet Nom de 5 nuclis de població: Canet de Rosselló, Canet d’Adri, Canet de Mar, Canet lo Roig i Canet de Berenguer.
Cànoves Pot ser del llatí cánabas (tavernes) o contracció de cases noves. Caseriu a 10 km. de Granollers.
Cantallops Topònim català. Nom d’un poble de l’Alt Empordà, a 10 km al N. de Figueres. Poblets de diversos municipis com la Llagostera, Avinyonet.
Cantarelles Del substantiu canterella, gerreta amb broc.
Canyelles Vila a 7 km de Vilanova i la Geltrú.
Capmany Capmany o Campmany, municipi de l’Alt Empordà.
Capó De capó, gall castrat.
Carbonell Diminutiu de carbó. Llogaret de la Cortera de Rames (País Valencià). Fou emprat com a nom.
Cardell Derivat diminutiu de card.
Cardona Vila amb important castell a 32 km de Manresa.
Carrió Topònim castellà, de la vila de Carrión de los Condes.
Casasnoves Població aragonesa, de la província d’Osca.
Caselles Poblet agregat al municipi d’Empordà.
Cassay (Cassanyes) Procedeix del cèltic llatinitzat cassáneum, roureda.
Castanyer Del nom de l’arbre que fa castanyes.
Castelló Nom de diverses comarques i viles catalanes i valencianes. Fou nom personal.
Català Gentilici, originari de Catalunya.
Catany Del nom personal llatí Cattanius
Cateura Sembla venir del cognom francès Catoire (del llatí captoria, buc d’abelles).
Catlar (Callar) Nom d’una vila del Conflent i d’una altra del Camp de Tarragona.
Centelles Topònim català. Nom d’una vila de la plana de Vic.
Cerdà (Sardà) Nadiu de la Cerdanya. Fou nom personal. Nom d’ocell.
Cerdó (Sardó) Nom d’ofici en llatí cerdone, sabater. Podria venir de Sardone, nom d’un poble del Rosselló, o del sard.
Cifre (Sifre) Nom germànic. De Sigfrid, pau victoriosa.
Cirer Forma dialectal de cirerer.
Cirera Del substantiu cirera, nom de fruita.
Cirerol (Cererol) Procedeix del català cirera.
Clos Terreny tancat.
Coli Del nom personal francès Coli (reducció del cognom italià Nicoli).
Colom Nom de sant Columbà o Colombano, monjo irlandès del s. VI-VII. Del gaèlic escocès Colum.
Colomar Del llatí columbare, lloc on habiten els coloms.
Colombàs Plural d’una forma arcaica de colomar.
Coll Del substantiu coll, pas entre muntanyes. Municipi de l’Alt Urgell (Coll de Nargó), llogaret de la Vall de Boí (Coll).
Comes Del substantiu coma, depressió planera en terreny de muntanya.
Conrado Nom personal que significa consell de l’atrevit. A Mallorca arriba de Gènova al segle XVII.
Corbera Nom de dos pobles del Rosselló, un del Baix Llobregat i d’altres, nom d’un serra, d’un santuari..
Cortès De l’adjectiu cortès, que té cortesia.
Costa Del substantiu costa, terreny inclinat.
Cotoner Ofici. Fabricant o venedor de cotó.
Crespí Del cognom italià Crespi, que significa cabells raülls. Nom del santoral.
Creu Del nom comú creu.
Dalmau Fou nom personal, de llatí dalmatius, originari de Dalmàcia. Nom de diversos sants.
Dameto Del cognom florentí Dameto, existent a Mallorca ja en el segle XIV.
Danús (Denús) Del nom llatí tardà Domnucius, derivat de dominus, senyor.
Daviu Nom bíblic. Forma antiga de David.
Despuig Grafia aglutinada de del Puig (com el francès Dupuy). Alguns Puig es transformen més tard en Despuig.
Deyà Nom d’un poble de la costa nord de Mallorca.
Dezcallar Vegeu Catlar. L’article des i Callar.
Dolç (Dols) De l’adjectiu dolç.
Domènec Fou nom personal equivalent a Domingo per Sant Domingo de Guzmán.
Domenge (Domingo) Dia de la setmana (diumenge) o del nom Domènec (Domingo).
Duran Nom personal. L’empraven jueus i també és nom germànic. Per alguns ve de l’italià Durante (Dante), del llatí durare, durar.
Escales Plural del substantiu escala.
Espanyol (Español) Si bé sembla gentilici (nadiu d’Espanya), alguns venen de França. Fou nom.
Estades Plural d’estada, habitació on es pot habitar.
Estalella Derivat d’estel. Possessió de Llucmajor.
Estaràs Topònim de la Segarra. A Itàlia hi ha el cognom Starace.
Estarelles Probablement diminutiu d’Estela, estrella.
Estela Fou nom de dona de cristians i jueus. Del llatí stella, estrella.
Estelrich Podria derivar d’Estarlich, nom català d’Àustria (Ostelrich en alemany) o d’Hostalrich, vila catalana.
Esteve Nom del primer màrtir cristià i d’altres 50 sants. Del grec Stéphanos, guinalda, corona.
Estrany (Strany) Fou nom propi als XIII i XIV. Del llatí extraneus, exterior, estranger.
Fàbregues Del llatí fábrica, lloc de fabricació.
Febrer Nom del segon mes de l’any. Fou nom personal.
Felani Nom d’origen napolità.
Feliu De Felix, feliç, nom de sants i de 5 topònims catalans.
Femenia Nom d’una alqueria islàmica de Santa Margalida.
Ferrà Nom de baptisme, adaptació del germànic Fredenand.
Ferrandell Nom derivat, diminutiu de Ferran.
Ferrando Nom propi castellà i aragonès equivalent a Fernando o Ferran, del germànic Fredenand, fort amb la llança.
Ferrari Típic llinatge italià.
Ferrer Ofici. . De ferrarius, qui treballa el ferro. Nom personal.
Ferriol Del llatí Ferreolus, nom personal de diversos sants de la Gàl·lia. Nom personal.
Figuera (Figueres) Nom d’arbre i de la ciutat capital de l’Alt Empordà (Figueres)
Figuerola Municipi del Camp de Tarragona: Figuerola del Camp.
Fiol Del llatí Filiolus, diminutiu de Filius. Fillol.
Flor Fou nom de dona emprat per jueves i cristianes. Nom de santes.
Font (Fons) Del substantiu font. Les formes Fonts i Fons representen el plural.
Fontanet Del llatí fontanetum, lloc abundant de fonts.
Fontiroig Grafia aglutinada de Font i Roig, dos cognoms que s’han transmès junts.
Fornaris Del cognom italià Fornari
Forner Ofici. Qui té un forn.
Fornés Plural de Forner.
Fortesa (Forteza) Del mot arcaic fortesa, fortalesa.
Franch Adjectiu que significa lliure, veraç.
Frau Llinatge típic de Sardenya. Variant sarda de Fabbri. Moll considera que és germànic, de Frawi.
Fuster Ofici, el que treballa la fusta. Del llatí Fustarius.
Fuxà Nom d’un poblet del Baix Empordà.
Galceran Nom personal d’origen germànic
Galiana Nom persona, forma femenina de Galià. Podria venir del llatí Gallianus, patronímic de Gallius, emperador romà, o de la Senda Galliana. Nom de sant.
Gallard Aplicació onomàstica de l’adjectiu gallard, ben plantat, del francès gaillard.
Galmés Forma plural d’un antic nom de baptisme germànic Galmer, de Waldmer, governant famós.
Galvany Antic nom de baptisme d’origen gal·lès.
Gamundí De l’àrab gamodí. També pot ser nom d’origen germànic.
Garau (Guerau) Nom equivalent al castellà Gerardo. Moll el considera germànic, de Gairoald. Nom de diversos sants.
Garcia (Garcies) Cognom ibèric, probablement d’origen basc. Topònim català. Nom d’un sant.
Garí Nom germànic, de Warin, abrigat.
Gayà Probablement del nom llatí de dona Gaia, o de Gaius (alegre), o de gallus (gal, francès).
Gayà (Gaia) De l’adjectiu gai, alegre. Podria ser derivat dels prenoms llatins Gallius o Gaius.
Gelabert (Gilabert) Nom germànic, de Gilabert, sageta brillant.
Gener (Janer) Nom del primer mes de l’any. De Januarius, pertanyent al déu Janus.
Genovard Derivat de Gènova.
Gilet Diminutiu de Gil.
Gili (Gil) Genitiu del llatí Aegidii, Gil, ermità del segle VII.
Ginard Nom propi germànic: Aginard.
Gispert Nom germànic. De Gisiperht, brillant per la sageta.
Gomila Nom germànic. De guma, home.
Gomis Del cognom castellà Gómez, derivat del nom de baptisme Gome. Alguns venen de Portugal.
Gonyalons Nom germànic. De Wanilone, derivat del radical wan-, esperança.
Gornals Nom germànic. De Warinhald.
Grau Veure Garau. Segons Moll equival a Garau.
Grimalt Nom germànic. De Grimoald, que governa l’elm. Llinatge genovès. Sant.
Guaita Ofici. Qui presta servei de vigilància.
Gual Nom germànic. De Wadald, derivat d’un radical que significa caminar, o de Wald (governant i també bosc).
Guardiola Diminutiu de Guàrdia. És nom de pobles del Penedès, del Pla d’Urgell, del Berguedà, de la Garrotxa..
Güell (Güells) Nom d’un poble ribagorçà.
Guilabert (Gilabert) Nom germànic. De Willaperth, compost de willa, voluntat, i perth, famós.
Guinovard Nom germànic.
Guiscafrè Fou nom de persona d’origen germànic, de wisk i fridu (pau). Francès Guiscard.
Homar (Omar) Pot venir d’Omar, nom personal, o derivat d’om, camp d’oms.
Huguet (Uguet) Nom germànic. Diminutiu d’Hug. Del germànic Hug (sentit, seny). Hi ha diversos sants anomenats Hug.
Humbert (Umbert) Nom germànic. D’Hunberht, gegant famós o ós jove brillant.
Isern Nom germànic. D’Isarn.
Janer Vegeu Gener. Forma més antiga.
Jaume Nom d’apòstol. Del llatí Jacobus i aquest de l’hebreu Jacob.
Jofre Nom germànic. De Gautfrid, pau de Gaut (divinitat germànica). Era prenom al XVI.
Jordà Nom de persona, del riu Jordà. Nom de beat dominic.
Jordi Nom de persona i d’un sant llegendari suposadament del segle IV si bé n’hi ha un al s. XI a Sardenya. Del grec Georgius, treballador de la terra.
Jover Ofici. Fabricant de jous o llaurador.
Juan Nom de persona d’origen hebreu: Johanan, que significa Déu s’ha apietat.
Juaneda (Joaneda) Topònim català. Nom d’un poble de les Garrigues. Juneda, així s’escrivia al XIV, deriva del nom personal àrab Junayol.
Julià Nom, del llatí Julianus i aquest de Julius i Julus, patronímic de la gens Julia, la de Juli Cèsar. Nom de 60 màrtirs.
Llabrés Grafia incorrecta de llebrers, plural de llebrers, que pot ser ca llebrer o caçador de llebres.
Lladó (Lledó) Topònim català de la Garrotxa i de l’Alt Empordà, Lledó. Nom del fruit del lladoner.
Llambies Topònim català. Forma dialectal del nom d’un poble Gironès, Llambilles.
Llaneres (Llaneras) Ofici. De llanera, dona que treballa la llana.
Llauger (Lleuger) Pot ser l’adjectiu lleuger o un nom personal germànic (Leudocharius).
Llinàs Topònim català. Nom d’una vila del Vallès, procedent del substantiu llinars, camps de lli.
Lliteras (Lliteres) No és clar si és aplicació del substantiu llitera o si ve de Llitera, comarca del Ribagorça.
Llobera Del llatí luparia, cau de llops.
Llodrà Nom germànic. De Leudochrammus, derivat de leudi, poble.
Llofriu Topònim català del Baix Empordà.
Llompart (Llombart) Gentilici, nadiu de Llombardia, regió del nord d’Itàlia amb capital a Milà.
Llop Fou nom personal. Nom de sant. Castellà Lope.
Llopart Nom germànic.
Llopis Del cognom castellà López, derivat del nom de baptisme Lope (fill de Lope). Fill de Llop.
Llorens Nom personal, del llatí Laurentius, derivat de la ciutat de Laurentum. Nom de sants, el més famós nascut a Osca al s. III.
Llull Nom germànic. De Lullus. Nom de sant i de diversos personatges germànics.
Macip Nom de persona. Entre els jueus es donava el compost Bonmacip. Del llatí mancipium, servent.
Magí Nom personal, en llatí Maginus. Nom de sant.
Magraner Nom de l’arbre que fa magranes.
Maimó Nom personal de cristians i jueus .De l’àrab maimûn, feliç o natural de l’Aràbia Feliz (Iemen) o de ma’mun, fidel, constant.
Mairata Topònim italià, de Macerata, ciutat de l’Itàlia central.
Majoral Ofici. Cap d’un colla de treballadors. Administrador d’una possessió.
Manera Forma femenina de l’adjectiu maner, domesticat.
Manresa Topònim català. Nom de la ciutat capital del Pla de Bages.
March Del prenom llatí Marcus, nom d’un evangelista.
Marí Ofici. Home de mar, navegant. Fou nom de 20 sants.
Marimón Topònim francès, de Miremont. Fou nom personal.
Marquès Antigament governador d’un territori fronterís, després títol nobiliari. Fou nom.
Martí De Martinus, cognom llatí, nom d’un sant bisbe de Tours.
Martorell Topònim català. Nom d’una vila del Pla de Barcelona, d’un poblet de la Selva.
Mas Del substantiu mas, casa de camp. Del llatí mansus.
Mascaró Derivat de màscara. Fou nom personal d’origen germànic o àrab.
Massanet (Maçanet) Topònim català. Nom de diverses poblacions. Camp de maçanes.
Massip (Macip) Ofici. Servent, aprenent d’un ofici.
Massot Nom personal. De l’àrab Mas’ud. Diminutiu de mas.
Massutí Derivat diminutiu de Massot.
Matamales (Matamala) Topònim català. Matamala es nom de poblets del Capcir, del Ripollès i de la Selva
Mataró Topònim català. Nom d’una ciutat, capital del Maresme.
Mates Planta silvestre, en plural.
Mateu Nom personal. Helenització del nom hebreu Mattithyah (do de Yahvé).
Maura Pot ser del llatí maurus, de Mauritania o moro. Fou nom de santes màrtirs.
Maymó Nom personal emprat per musulmans i cristians. El 1295 Maymó Peris de Barcelona era mestre d’obres del convent de Sant Domingo de Palma.
Mayol (Mallol) Vinya jove.
Mayol Ofici. Guardià de vinyà. Guardià dels enfants d’una vila. Rebrot de sarment.
Melià Pot derivar de l’alqueria musulmana Malian o Meià de Sant Joan, o del nom Aemilianus o Manlianus. Mèlia podria ser una afèresis d’Amèlia.
Melis Llinatge tìpic de Sardenya. Nom personal. El 1269 es cita al difunt Melis de Torrella.
Mengod Nom germànic. Forma reduïda de Armengot, del germànic Ermingaud.
Mercader Ofici. Comerciant.
Mesquida De l’àrab mesgid, mesquita.
Mestre Ofici. Home que es dedica a ensenyar.
Mieres Topònim català. Nom d’un poble de la Garrotxa.
Miquel Nom personal per l’arcàngel Mi-ka-El que en hebreu significa “qui és com Déu”.
Mir Nom germànic. De Miro, famós, il·lustre.
Miralles Castell de l’Alt Empordà. Talaia de guaita.
Miret Nom germànic. Derivat diminutiu de Mir.
Miró Nom germànic. De Mirone, cas oblic. Fou nom personal i d’alguns sants.
Moix De l’adjectiu moix, capficat, suau en aparença, o del substantiu moix (gat), paraula berber.
Mola Roda de molí.
Moliner Ofici. Qui té cura d’un molí.
Moll De l’adjectiu moll, blan.
Mollet Topònim català. Nom d’una vila del Vallès i poblets de l’Empordà i del Gironès.
Montserrat (Monserrat) Topònim català. Nom de la montanya i santuari més famós de Catalunya.
Móra Nom del fruit de la morera.
Moragues Derivat de moro. És llinatge d’origen aragonès i topònim català (Móra d’Ebre i Móra la Nova).
Moranta Nom germànic. Variant de Morant.
Morey De Mautius o Mauritius, nom de diversos sants .
Morlà Adjectiu que antigament significava suau, dolç, del llatí modulanus. Pot ser gentilici de la ciutat de Morlaas del vescomtat de Bearn.
Morro Del substantiu morro, llavi.
Moyà (Moià) Pot ser del topònim Moià, vila catalana.
Mudoy Diminutiu de mut.
Munar Del llatí molinare (molí d’aigua).
Muntaner (Montaner) Ofici. Guardià de muntanyes o garrigues.
Mut De l’adjectiu mut, que no pot parlar.
Nadal Festa de la nativitat de Jesús. Nom personal i d’alguns sants.
Nicolau Del nom Nicolaus (d’origen grec) d’un sant del s. III, de nike, victòria, i laos, poble.
Nigorra (Bigorra) Topònim francès, de Bigorre, nom d’una comarca de Gascunya.
Noguera Nom d’arbre.
Obrador Pot ser obrer o taller. Del llatí operator.
Olesa (Aulesa, Oleza) Topònim català. Nom d’una vila del Baix Llobregat i d’un poblet de la comarca del Garraf.
Oliver Nom de l’arbre que fa olives però també podria provenir d’un nom germànic. Fou nom personal i d’alguns sants.
Ordines (Ordinas) Probablement del topònim Ordina o Urdina (Andorra) o del nom germànic Ortwin.
Orell Del cognom llatí Aurelius, nom de molts de sants. Significa esplèndid, deriva d’aurum, or.
Orfila Nom germànic. De Vulfila, derivat de vulf, llop.
Oriola Topònim de la ciutat murciana d’Oriola (castellà Oriola).
Orlandis Del cognom italià Orlandis (genitiu d’Orlando). Els de Mallorca venen de Pisa al segle XV. Orlando és una forma italiana d’un nom germànic.
Orpí Pot ser el nom d’un poble de la comarca de l’Anoiao a la Baixa Segarra, però n’hem trobat un provinent d’Anglaterra.
Orvay Topònim català. Nom d’un poblet del Conflent. Derivat d’Orval: municipi de França, planta, ocell.
Pacs (Pahs, Pax) Topònim català del Penedès.
Palau Edifici gran i sumptuós. Topònim de l’Alt Empordà (Palau de Santa Eulàlia), del Pla d’Urgell (Palau d’Anglesola).
Palerm Topònim de la capital de Sicília.
Palmer Nom que es donava als pelegrins que tornaven de Terra Santa amb una palma.
Palou Topònim català. Nom de diversos poblets del Vallès, de la Segarra i del Gironès. Del llatí palatiolu, diminutiu de palatium. Fou nom personal.
Pallicer (Pellicer) Ofici. Qui treballa o comercia amb pells.
Parets Plural del substantiu paret.
Pasqual Nom personal, relatiu a la Pasqua.
Pastor Ofici. Guardador de bestiar. Nom personal, el diví Pastor (Jesucrist).
Pau Nom de sant.
Peralada Municipi de l’Alt Empordà, del partit judicial de Figueres.
Perelló Topònim català. Nom d’una vila de la Ribera d’Ebre i d’altres llogarets. Nom personal (Perellós)
Perpinyà Topònim de la capital del Rosselló. Fou nom personal.
Picó Podria ser nom germànic, de Bicco, o un derivat del verb picar. Adjectiu: que té el llavi superior més llarg que el de baix.
Picornell Pot ser l’aplicació del nom d’un bolet.
Pieres (Pieras) Topònim català. Nom d’una vila d’una comarca de l’Anoia.
Pinya Nom del fruit del pi o de cim, o de l’hebreu Pinhas.
Piris Del cognom castellà Pérez (derivat de Pero = Pedro).
Pisà (Pizà) Gentilici, nadiu de Pisa. Alguns venen de Sardenya (a la part del sud s’hi havien establert pisans).
Planell Derivat diminutiu de pla.
Planes Del llatí planus, terreny pla.
Pol Del nom llatí Paulus, nom de Sant Pau.
Pomar Derivat col·lectiu de poma, camp de pomeres. Topònim.
Pons Nom personal. De Pontius, derivat de Pontus, la mar, o del numeral osc pomtis.
Pont Del substantiu pont.
Porcel (Porcell) Del llatí porcellus, diminutiu de porcus, poc.
Portell Del nom comú portell, obertura estreta.
Pou Del substantiu pou.
Prats Lloc de terra amb herba per pasturar els animals.
Prohens Originari de Provença.
Puig Del sustantiu puig, muntanya.
Puigdorfila Grafia aglutinada de Puig d’Orfila (nom personal).
Puigserver Grafia aglutinada de puig cerver, puig on hi ha cérvols.
Puigverd Grafia aglutinada de puig verd.
Pujades (Pujadas) Plural de pujada, costa amunt.
Pujal Topònim català. Nom de diversos poblets de la Vall de Ribes, de l’Alt Urgell i del Pallars Sobirà
Pujals Topònim català. Nom de dos agregats del municipi de Cornellà del Gironès.
Quadreny Tros quadrat de terra destinat al conreu.
Quart Poblacions italianes que estaven a 4 milles d’una població. A Sardenya hi ha Quart.
Querol Municipi del Camp de Tarragona.
Quetgles Deformació de clergues, plural de clergue.
Quint Del cognom llatí Quintus, indicador del cinquè fill d’una familia. Venen d’Itàlia.
Quint Poblacions italianes que estaven a 5 milles d’una població (Quinto).
Quintana Extensió de terra al voltant d’una casa de camp o població.
Ramis Nom germànic. De Rami o Ramis, El gognom franès Ramis podria ser variant de Remy (Remigius). Topònim català del Gironès.
Ramon Nom germànic. De Raginmund, de ragan (consell) i mund (protecció). Nom de diversos sants.
Ramonet Diminutiu de Ramon.
Rayó Probablement del cognom francès Raillon.
Real (Reial) Del mot llatí regalis, pertanyent al rei.
Renovard Nom d’origen germànic, de ragin (consell) i ward (guardià).
Reus Topònim català. Nom d’una ciutat del Camp de Tarragona.
Rexach Sembla venir de Ressiacus, derivat del cognom llatí Resius. Nom d’una localitat catalana desapareguda.
Reynés (Reiner) Plural de Ranier. Nom germànic. De Raginhari, compost de ragin (consell) i hari (exèrcit).
Ribes (Ribas) Topònim català. Nom d’una vila del Ripollès.
Ricard (Ricart) Nom germànic. De Ricohard, compost de ric (poderós) i hard (dur). Venen de França.
Riera Del substantiu riera, riu de poca aigua.
Rigo Del nom personal italià Arrigo (Enric) d’un nom germànic, Haimiric, si bé en italià significa cabells rulls.
Ripoll Topònim català. Nom d’una vila pirenenca amb un famós monestir.
Riudavets Grafia aglutinada de riu d’avets, riu voretjats d’avets.
Riutort Grafia aglutinada de riu tort. Del topònim Ritort, riu de la vall de Camprodon.
Roca Del nom comú roca.
Rocaberti Topònim català. Nom d’una muntanya i un antic castell pirenenc de l’Alt Empordà.
Rocafull Topònim de la població de Roquefeuil, al sud de França.
Roig De l’adjectiu roig, vermellós.
Roses Població de l’Alt Empordà, del partit judicial de Figueres.
Rosselló Nom d’un comtat català ultrapirenaic, avui francès, amb capital a Perpinyà. (Vegeu a Wikipedia)
Rotger (Roger) Nom germànic. De Hrodgaer, compost de hord (fama) i gair (llança). Castellà Rogelio. Nom de diversos sants.
Rovira Roureda.
Rubí Topònim català. Nom d’una vila del Vallès occidental.
Rullan (Rotlan) Nom germànic. De Hrodland, compost de hrod (glòria) i land (país). Roland.
Sabater Ofici. Qui fa sabates.
Sagrera Del nom comú sagrera, atri d’una església.
Sala Nom germànic. De Salla, cambra de rebre.
Sales (Salas) Del nom comú sala en plural. Sala fou nom personal d’origen germànic .
Salom D’etimologia semítica, documentat a Catalunya.
Salvà Del llatí Silvanus, nom del déu dels boscos. Hipocorístic de Salvador.
Salvat Fou nom. Hipocorístic de Salvador.
Salvador Nom personal. Sant Salvador és Jesucrist en la Transfiguració i altres sants.
Sallent Topònim català. Nom d’una vila del Pla de Bages.
Sampol Llinatge d’origen genovès. Població catalana de Sant Pol.
Sans De Sanctius, sant. Nom d’un sant martiritzat a Còrdova al s. IX. També pot derivar de la festa de Tots Sants.
Sansó Fou nom personal. Personatge bíblic.
Santacília Contracció de Santa Cecília. És topònim aragonès.
Sanxo (Xanxo) Adaptació ortogràfica de l’aragonès i castellà Sancho (català Sanç). Popularització de Sants, per la festa de Tots Sants. Era nom.
Sard (Sart) Gentilici, nadiu de Sardenya.
Sastre Ofici. Qui fa vestits.
Saura Fou nom de dona als segles XIII i XIV. L’adjectiu antic saura, d’origen germànic, significava morena clara.
Savellà (Zavellà) Topònim català. Nom d’un poble de la Conca de Barberà.
Sbert És dubtós si ve del germànic Agisbert o d’Albert.
Seguí Nom germànic. De Siguwin, compost de sigu (victòria) i win (amic).
Segura Derivat de segur. Topònim català, valencià i basc.
Serra Pot ser del substantiu serra. Es llinatge típic genovès, molts venen de Sardenya.
Servera (Cervera) Topònim català. Nom d’una vila de la Segarra, d’una de l’Alt Maestrat i d’una altra del Vallespir.
Simó Nom hebreu d’un apòstol. Derivat de l’hebreu Shimeon, del verb shamah, escoltar.
Simonet Hipocorístic de Simó.
Siquier Ofici. Encarregat de la sèquia.
Sitges Plural de sitja, dipòsit subterrani de blat. Nom d’una ciutat catalana prop de Barcelona.
Sitjar Lloc on hi ha sitges per emmagatzemat gra.
Soler Del llatí solarium, derivat de solum, sòl, terreny, solar.
Sorell Substantiu que designa algunes espècies de peixos.
Suau Del llatí suavis, de caràcter dolç. Fou nom de dona.
Sunyer (Suñer) Nom germànic. De Suniar, derivat de sunis (vertader) o de sunna (sol).
Sureda Bosc de surers.
Tarongí Nom de planta o derivat de taronja. Nom personal emprat per jueus.
Tarragó Aplicació antroponímica del topònim Tarragona.
Tauler (Teuler) Ofici. Encarregat de la taula de canvi o fabricant de teules.
Taverner Ofici. Amo de taverna.
Térmens (Termes) Topònim català. Nom d’una vila del Pla d’Urgell.
Terrades (Terradas) Topònim català. Nom d’un poble de la Garrotxa. Plural del substantiu terrada, terrat gran. Municipi de l’Alt Empordà.
Terrades Plural del substantiu terrada, terrat gran.
Terrassa (Tarrassa) Topònim català. Nom d’una ciutat al Vallès occidental.
Thomàs (Tomàs) Nom personal de l’arameu Thoma, bessó. Sobrenom d’un apòstol.
Timoner Encarregat de menar el timó d’una nau.
Tintorer Ofici. Tenyidor de teles.
Torelló Nom d’un antic castell de la Plana de Vic; es conserva com a complement del nom de tres viles.
Torrandell Potser d’una forma llatina “torrenticellum“, diminutiu de torrent.
Torrella (Torroella) Torroella és topònim de pobles de l’Empordà, del Pla de Bages i del Lluçanès.
Torrens Del substantiu torrent, curs d’aigua intermitent.
Torres Plural del substantiu torre. Municipi de Jaén i diverses localitats espanyoles, una a 10 kilometres de Sagunt.
Tortella (Tortellà) Topònim català. Tortellà és el nom d’un poble de la comarca de la Garriga. Forma femenina de Tortell, diminutiu de tort.
Tortosa Topònim català. Nom d’una ciutat capital de la Ribera d’Ebre.
Tous Nom d’un poble de la Segarra i d’un municipi del País Valencià a la Ribera Alta.
Triay Triador, lloc on es trien el caps de bestiar. Molts procedeixen de Menorca.
Trobat Participi del verb trobar, aplicat a un infant trobat abandonat.
Tugores (Togores) Del llatí tuguria, cabanes, cases rústiques.
Tur Nom germànic. De Thuro, forma antiga de Thuring, de Turíngia. Podria ser del substantiu tur, pedra calcària i porosa.
Tutzó Nom d’un antic castell i monestir del Rosselló.
Urgell Nom d’una extensa comarca de Catalunya occidental.
Urrea Topònim d’una vila aragonesa.
Valens Nom de sant (Sant Valens, bisbe d’Avinyó, 525-586). Nom romà. Topònim francès d’un castell. Del llatí Valentinus, patronímic de Valens, que val, fort, sa.
Valentí Nom personal equivalent a Valente. Sant.
Vallbona Topònim català. Nom d’un poble de la Baixa Segarra, un altre del Pla d’Urgell i Pola de Vallbona (Camp de Llíria)
Vallcanera (Vallcaneras) Topònim català. Nom d’un poble de la Selva.
Valleriola Vall d’Oriola.
Vallès Nom d’una gran comarca limítrofe amb el Pla de Barcelona. Alguns heraldistes el consideren originari de França i que s’establiren a Mallorca poc després de la conquesta, alguns diuen que a Inca i altres a Binissalem. Alguns el consideren originari de Navarra o de La Rioja.
Vallespir Antic comtat i actual comarca situada al nord de l’Empordà. N’hi ha que consideren que la casa pairal estava a Mondragón (Guipúzcoa). Comarca de la Catalunya nord.
Valls Topònim català. Nom d’una ciutat del Camp de Tarragona. A Mallorca està documentat al XIII.
Vallseca Originari de Catalunya i València. A Barcelona eren senyors de la torre de Vallseca.
Vaquer Ofici. Guardià de vaques. Venen a Mallorca al s. XIV des de Ripoll.
Verd Nom de color.
Verdera Derivat de verd, aplicat a lloc de molta vegetació. Topònim català de l’Alt Empordà.
Verger Lloc abundant d’arbres i plantes, jardí.
Vicens Nom personal, Vicenç, guanyador. Del llatí Vincentius, del verb uincere, vèncer. Nom de diversos sants.
Vich (Vic) Topònim català. Nom d’una ciutat d’Osona.
Vidal De Vital, nom de diversos sants. Nom d’arrel romànica però emprat per jueus (substituïen el semita Haïm que significa vida). Del llatí vitalis (sa, fort).
Vila Del nom comú vila (en llatí villa), nucli de població. Antigament casa de camp.
Vilallonga (Villalonga) Topònim català. Nom de diversos pobles del Rosselló, del Vallespir, del Ripollès, de la Garrotxa.
Vilanova Topònim català. Nom d’un gran nombre de poblacions de Catalunya.
Vilar Topònim català. Nom de diversos pobles catalans.
Vives Fou nom emprat per cristians i sobretot per jueus. Significa visques.
Xamena Del nom castellà de dona Xemena o Jimena. Venen d’Aragó a la conquesta.
Agramunt, Amar, Angelats, Anglès, Aselm, Axelló, Axertell, Aymerich, Bach, Bacó, Balle, Bellpuig, Berard, Bibiloni, Boscà, Burguès, Burguet, Busquets, Sacoma (Çacoma), Safortesa (Çafortesa, Zaforteza), Cameró, Campamar, Campos, Saragosa (Çaragosa, Zaragosa), Carbó, Carreres (Carreras), Carrós, Casals, Cases, Castell, Caulelles (Caulellas), Clapés, Claret, Coch, Contestí, Cos, Conilleres (Cunilleres), Costurer (Custurer), Daza, Desmàs, Esperaneu, Falcó, Ferragut, Fonollar, Fonollet (Fenollet), Gacias, Jolí, Juny, Lull, Lupia, Malferit, Maxella, Mollà, Montanyans, Montornès, Morell, Net, Oliva, Olivar, Ortolà, Peretó, Poquet, Pujol, Rabassa (Rabasa), Roure (Reure), Reye, Rius, Rosell, Rossinyol (Russinyol, Rusiñol, Rosiñol), Segarra (Sagarra), Santcliment (Santclement), Santjoan, Santjust, Sesiglesias, Sigala (Cigala), Sobrarbe (Sobrarber), Tagamanent (Tagamaent), Tries (Trias), Trilli, Unis, Valero, Valperga, Verdun, Villalba, Viscos, Vivot, Zaudera,
Cima, Truyol, Pardo, Colell, Vida, Comellas, Espases.