Adarga mallorquina de José Barberi a la Biblioteca de Catalunya.
Etimologia dels llinatges mallorquins |
LINATGE | ETIMOLOGIA I ORIGEN |
Abad | El que presideix un monestir. Significa pare en siri. |
Abrí | Nom germànic, derivat de Eburin, senyor, i abans senglar. Existia a Mallorca des del segle XIII fins que una enllaça amb un Descatlar (Abrí-Descatlar). |
Abrines | Nom germànic amb el mateix significat que Abrí. |
Adrover | Nom germànic. De Adroar, pare del poble. Al s. IX està documentat a Banyoles. |
Aguilar | Nom antic d’una muntanya situada prop de Barcelona. Lloc alt que visita l’àguila. |
Aguiló | Topònim català, poblet al cim d’una muntanya del municipi de Santa Coloma de Queralt. |
Agustí | Nom d’origen romà, August, com el mes d’agost. Nom d’un emperador i d’un sant. |
Albertí | Derivat d’Albert. Equival a l’italià Alberti i als castellans Adalberto i Alberto. Nom germànic que significa famós per la noblesa. Típic de Toscana. |
Albons | És dubtós si ve del nom personal llatí Albone o del plural de albó, espiga de la porrassa. Topònim català. Nom d’un poble del partit judicial de Girona. |
Alcanyís | Topònim de la ciutat aragonesa d’Alcanyís (Alcañiz). |
Alcover | Topònim català. Nom de la vila d’Alcoveral Camp de Tarragona partit judicial de Valls. |
Alemany | Gentilici, natural d’Alemanya. Nom personal del grec Alamar. Emprat a Mallorca com a nom als segles XIII i XIV (Alamany de Sàdava o Sadoa vingué a la conquesta). Alguns venen de França i del Rosselló. |
Alenyà | Vila del Rosselló. |
Alomar | Nom germànic Aldemar, vell famós. |
Alorda | Topònim català. Santa Creu d’Olorda (antic municipi del Pla del Llobregat). Olopte (poblet de la Cerdanya) |
Alòs | Topònim català. Nom de dues poblacions: Alòs de Balaguer i Alós d’Ísil. |
Alou | Dret que es paga pel traspàs del domini útil al senyor del domini directe. Lloc del municipi de Sant Agustí de Lluçanès, a 22 km. de Vic. Hi ha un sant Alou (Alodius) al segle V. |
Aloy | Llinatge típic de Sardenya. Podria ser Eloi, nom germànic a partir d’holod (glòria) i wig (combat), per altres a partir d’all (tot) i wisa (Sant). |
Alzamora (Alsamora) | Topònim català. Nom d’un poblet de la Conca de Temp. |
Alzina (Alcina) | Nom de l’arbre que fa aglans. Topònim de 4 llogarets de Catalunya. |
Amat | Nom d’origen romà. |
Amengual | De Ermingaus, compost de dos noms de divinitats germàniques. Deriva d’Armengol. |
Amer | Topònim català. Nom d’un poble del Gironès (Amé). |
Ametller | Nom de l’arbre que fa ametlles. |
Amorós | Ermita del terme de Freixenet. |
Andreu | Nom que significa home viril, , del grec Andréas (baronívol, mascle). Apóstol. |
Anglada | Topònim català. Llogaret del municipi d’Esponellà (Girona). |
Angrera | Topònim català. Nom de riu, afluent del Francolí. |
Antich | Abans era nom, correspon a Antioco, sant enterrat a Sardenya. |
Arabi | En àrab habitant del desert. |
Arboç (Arbós) | Arbre que fa arboces. Vila a 35 km de Tarragona. Topònim català: L’Arbós (Alt Penedès). |
Arbona | Topònim francès de Narbona, ciutat occitana, amb pèrdua de la N inicial. |
Arbúcies | Topònim català. Vila baix del Montseny, província de Girona. |
Armadans | Nom germànic. |
Armengol | De Ermingaus, compost de dos noms de divinitats germàniques, Ermin i Gaud. |
Arnau | Nom propi derivat del germànic Arnoald, àguila governant. o cabdill fort. Nom de diversos sants. |
Arrom | De l’àrab ar-rom, el cristià. |
Artès | Topònim català. Vila propera a Manresa. |
Artigues | Plural d’artiga, terra rompuda per ésser conrada i amb les herbes cremades. Del gàl·lic Artica. |
Auger | Nom germànic, Autger, compost d’auda (riquesa) i gaira (llança). |
Avellà | Aplicació onomàstica d’alguns topònims catalans. D’Abelianus o Avelianus, derivat d’Abella, ciutat de Campània, actual Avella (dona nom a l’avellana). |
Bagur | Topònim català, actualment Begur. Vila al nord de Palafrugell. |
Balaguer | Topònim català. Nom de la ciutat principal de la comarca de la Noguera, a 28 km de Lleida. |
Ballester | Ofici. Fabricant de ballestes o guerrer armat de ballesta. |
Barberà (Barbarà) | Topònim català. Nom d’un poble del Vallès i d’una vila prop de Montblanc. |
Barceló | Era nom personal. Els filòlegs el consideren forma masculinitzada de Barcelona. Per altres ve de jueus de Marsella. |
Bartomeu | Nom d’apòstol. |
Batle | Del llatí Bajulus, carregat, que en l’edat mitjana passà a significar encarregat. Jutge i alcalde. |
Bauçà (Bauzà) | D’un adjectiu antic bausà, beneitó o enganyador? De l’occità baussan, cavall ratllat de dos colors? |
Belloto | Llinatge originari de Gènova. Existeix a Mallorca des del segle XVII. |
Bennàsser (Bennàssar) | Llinatge adoptat pels fills de Ben Abet (s. XIII). Vingueren a Mallorca amb els bizantins. |
Berenguer | Nom germànic. De Beringar, compost. |
Berga | Topònim català. Nom de la ciutat que presideix la comarca del Berguedà. |
Bernat | Nom de sant. Del germànic Berinhard, onso fort. |
Bertran (Beltran) | Nom germànic que significa guerrer il·lustre. Sant del segle XII. |
Besalú | Topònim català. Vila a l’est d’Olot. |
Bestard | De bastard, fill il·legítim. |
Binimelis | En àrab significa fills de Malih. Nom d’una possessió de Manacor. |
Bisbal | Nom antic de Bilbau. La Bisbal és una vila de l’Empordà, una altra del Penedès i altra del Priorat. |
Bisquerra | Del cognom basc Bizcarra, que ve del basc Bizcar, muntanyola llarguera. |
Blanes | Topònim català. Nom d’una vila del litoral de la Selva. |
Blasco | Topònim aragonès. Llogaret de la província d’Osca. |
Boada (Buades) | Topònim català. Llogaret del partit d’Olot, municipi de Les Preses, caseriu de la Baronia de Lavansa. |
Boadella | Municipi de l’Alt Empordà, partit judicial de Figueres: Boadella d’Empordà. |
Boix | Nom d’arbre. |
Bonapart | Família de mercaders procedents de Venècia. |
Bonet | Pot ser diminutiu de bo o barret de capellans. Nom personal emprat per jueus i cristians. Venen a la conquesta del Rosselló i de Marsella. Sant de Marsella del s. VII. |
Bonnín | Era nom personal emprat per jueus. Podria ésser Ben Non o Ben Anin. |
Bordils | Topònim català. Poble a 9 km de Girona. |
Bordoy | Topònim del Conflent. Diminutiu de Bord. |
Boronat | Deriva de Bonanat (en bona hora nat). |
Borràs | Nom personal. De borràs, drap grosser de cànem o de llana. |
Borrasa | Topònim català. Municipi de l’Alt Empordà: Borrassà. |
Borrell | Nom personal medieval. |
Boscana | Topònim d’una finca de Mallorca. |
Bosch | Del substantiu bosc, lloc poblat d’arbres. Llinatge alemany. |
Bover | Guardià de bous. |
Brondo | Llinatge existent a Mallorca des del segle XIII i procedent de la localitat veneciana de Bróndolo. |
Bruguera | Poblet a 6 km. de Ribes de Freser (Catalunya). |
Brull | Poble a 16 km. de Vic. D’ell deriva Desbrull. |
Brusotto | Llinatge italià ja documentat a Mallorca al segle XV. |
Bujosa | Derivat col·lectiu de boix, camp de boixos. |
Burdils (Bordils) | Topònim català. Nom d’un poble del Gironés. |
Burguera | Probablement bosc on abunda el bruc. També podria derivar de Bruguera, topònim català de dos poblets dels municipis de Llagostera i de St. Andreu de Teri. |
Cabanelles | Derivat diminutiu de cabanes, construcció rústica provisional, barraca. Municipi de l’Alt Empordà. |
Cabot | Augmentatiu de cap. |
Cabrer | Ofici. Pastor de cabres. |
Cabrera | Nom de diversos poblets catalans. |
Caimari | Topònim de Mallorca, al terme de Selva. |
Calafat | Ofici. Calafatador de barques. |
Calafell | Topònim català. Nom d’un poble del Penedès. |
Caldentey | Es creu forma contracta de casal d’en Tey o Tell (arbre til·ler). |
Calders | Poble del Pla de Bages. |
Caldés | Por derivar de Caldes, nom de diverses viles on hi ha estació termal, o de Calders. |
Cambó | Probablement de l’occità cambon, prada, camp fèrtil. |
Caminals | Camí estret a través d’un camp. |
Campins | Topònim català. Nom d’un poblet als peus del Montseny. |
Camps | Del substantiu llatí campu. |
Cànaves (Cànoves) | Topònim català. Nom d’un poblet del Vallès Oriental, a 10 km de Granollers . |
Canet | Nom de 5 nuclis de població: Canet de Rosselló, Canet d’Adri, Canet de Mar, Canet lo Roig i Canet de Berenguer. |
Cànoves | Pot ser del llatí cánabas (tavernes) o contracció de cases noves. Caseriu a 10 km. de Granollers. |
Cantallops | Topònim català. Nom d’un poble de l’Alt Empordà, a 10 km al N. de Figueres. Poblets de diversos municipis com la Llagostera, Avinyonet. |
Cantarelles | Del substantiu canterella, gerreta amb broc. |
Canyelles | Vila a 7 km de Vilanova i la Geltrú. |
Capmany | Capmany o Campmany, municipi de l’Alt Empordà. |
Capó | De capó, gall castrat. |
Carbonell | Diminutiu de carbó. Llogaret de la Cortera de Rames (País Valencià). Fou emprat com a nom. |
Cardell | Derivat diminutiu de card. |
Cardona | Vila amb important castell a 32 km de Manresa. |
Carrió | Topònim castellà, de la vila de Carrión de los Condes. |
Casasnoves | Població aragonesa, de la província d’Osca. |
Caselles | Poblet agregat al municipi d’Empordà. |
Cassay (Cassanyes) | Procedeix del cèltic llatinitzat cassáneum, roureda. |
Castanyer | Del nom de l’arbre que fa castanyes. |
Castelló | Nom de diverses comarques i viles catalanes i valencianes. Fou nom personal. |
Català | Gentilici, originari de Catalunya. |
Catany | Del nom personal llatí Cattanius |
Cateura | Sembla venir del cognom francès Catoire (del llatí captoria, buc d’abelles). |
Catlar (Callar) | Nom d’una vila del Conflent i d’una altra del Camp de Tarragona. |
Centelles | Topònim català. Nom d’una vila de la plana de Vic. |
Cerdà (Sardà) | Nadiu de la Cerdanya. Fou nom personal. Nom d’ocell. |
Cerdó (Sardó) | Nom d’ofici en llatí cerdone, sabater. Podria venir de Sardone, nom d’un poble del Rosselló, o del sard. |
Cifre (Sifre) | Nom germànic. De Sigfrid, pau victoriosa. |
Cirer | Forma dialectal de cirerer. |
Cirera | Del substantiu cirera, nom de fruita. |
Cirerol (Cererol) | Procedeix del català cirera. |
Clos | Terreny tancat. |
Coli | Del nom personal francès Coli (reducció del cognom italià Nicoli). |
Colom | Nom de sant Columbà o Colombano, monjo irlandès del s. VI-VII. Del gaèlic escocès Colum. |
Colomar | Del llatí columbare, lloc on habiten els coloms. |
Colombàs | Plural d’una forma arcaica de colomar. |
Coll | Del substantiu coll, pas entre muntanyes. Municipi de l’Alt Urgell (Coll de Nargó), llogaret de la Vall de Boí (Coll). |
Comes | Del substantiu coma, depressió planera en terreny de muntanya. |
Conrado | Nom personal que significa consell de l’atrevit. A Mallorca arriba de Gènova al segle XVII. |
Corbera | Nom de dos pobles del Rosselló, un del Baix Llobregat i d’altres, nom d’un serra, d’un santuari.. |
Cortès | De l’adjectiu cortès, que té cortesia. |
Costa | Del substantiu costa, terreny inclinat. |
Cotoner | Ofici. Fabricant o venedor de cotó. |
Crespí | Del cognom italià Crespi, que significa cabells raülls. Nom del santoral. |
Creu | Del nom comú creu. |
Dalmau | Fou nom personal, de llatí dalmatius, originari de Dalmàcia. Nom de diversos sants. |
Dameto | Del cognom florentí Dameto, existent a Mallorca ja en el segle XIV. |
Danús (Denús) | Del nom llatí tardà Domnucius, derivat de dominus, senyor. |
Daviu | Nom bíblic. Forma antiga de David. |
Despuig | Grafia aglutinada de del Puig (com el francès Dupuy). Alguns Puig es transformen més tard en Despuig. |
Deyà | Nom d’un poble de la costa nord de Mallorca. |
Dezcallar | Vegeu Catlar. L’article des i Callar. |
Dolç (Dols) | De l’adjectiu dolç. |
Domènec | Fou nom personal equivalent a Domingo per Sant Domingo de Guzmán. |
Domenge (Domingo) | Dia de la setmana (diumenge) o del nom Domènec (Domingo). |
Duran | Nom personal. L’empraven jueus i també és nom germànic. Per alguns ve de l’italià Durante (Dante), del llatí durare, durar. |
Escales | Plural del substantiu escala. |
Espanyol (Español) | Si bé sembla gentilici (nadiu d’Espanya), alguns venen de França. Fou nom. |
Estades | Plural d’estada, habitació on es pot habitar. |
Estalella | Derivat d’estel. Possessió de Llucmajor. |
Estaràs | Topònim de la Segarra. A Itàlia hi ha el cognom Starace. |
Estarelles | Probablement diminutiu d’Estela, estrella. |
Estela | Fou nom de dona de cristians i jueus. Del llatí stella, estrella. |
Estelrich | Podria derivar d’Estarlich, nom català d’Àustria (Ostelrich en alemany) o d’Hostalrich, vila catalana. |
Esteve | Nom del primer màrtir cristià i d’altres 50 sants. Del grec Stéphanos, guinalda, corona. |
Estrany (Strany) | Fou nom propi als XIII i XIV. Del llatí extraneus, exterior, estranger. |
Fàbregues | Del llatí fábrica, lloc de fabricació. |
Febrer | Nom del segon mes de l’any. Fou nom personal. |
Felani | Nom d’origen napolità. |
Feliu | De Felix, feliç, nom de sants i de 5 topònims catalans. |
Femenia | Nom d’una alqueria islàmica de Santa Margalida. |
Ferrà | Nom de baptisme, adaptació del germànic Fredenand. |
Ferrandell | Nom derivat, diminutiu de Ferran. |
Ferrando | Nom propi castellà i aragonès equivalent a Fernando o Ferran, del germànic Fredenand, fort amb la llança. |
Ferrari | Típic llinatge italià. |
Ferrer | Ofici. . De ferrarius, qui treballa el ferro. Nom personal. |
Ferriol | Del llatí Ferreolus, nom personal de diversos sants de la Gàl·lia. Nom personal. |
Figuera (Figueres) | Nom d’arbre i de la ciutat capital de l’Alt Empordà (Figueres) |
Figuerola | Municipi del Camp de Tarragona: Figuerola del Camp. |
Fiol | Del llatí Filiolus, diminutiu de Filius. Fillol. |
Flor | Fou nom de dona emprat per jueves i cristianes. Nom de santes. |
Font (Fons) | Del substantiu font. Les formes Fonts i Fons representen el plural. |
Fontanet | Del llatí fontanetum, lloc abundant de fonts. |
Fontiroig | Grafia aglutinada de Font i Roig, dos cognoms que s’han transmès junts. |
Fornaris | Del cognom italià Fornari |
Forner | Ofici. Qui té un forn. |
Fornés | Plural de Forner. |
Fortesa (Forteza) | Del mot arcaic fortesa, fortalesa. |
Franch | Adjectiu que significa lliure, veraç. |
Frau | Llinatge típic de Sardenya. Variant sarda de Fabbri. Moll considera que és germànic, de Frawi. |
Fuster | Ofici, el que treballa la fusta. Del llatí Fustarius. |
Fuxà | Nom d’un poblet del Baix Empordà. |
Galceran | Nom personal d’origen germànic |
Galiana | Nom persona, forma femenina de Galià. Podria venir del llatí Gallianus, patronímic de Gallius, emperador romà, o de la Senda Galliana. Nom de sant. |
Gallard | Aplicació onomàstica de l’adjectiu gallard, ben plantat, del francès gaillard. |
Galmés | Forma plural d’un antic nom de baptisme germànic Galmer, de Waldmer, governant famós. |
Galvany | Antic nom de baptisme d’origen gal·lès. |
Gamundí | De l’àrab gamodí. També pot ser nom d’origen germànic. |
Garau (Guerau) | Nom equivalent al castellà Gerardo. Moll el considera germànic, de Gairoald. Nom de diversos sants. |
Garcia (Garcies) | Cognom ibèric, probablement d’origen basc. Topònim català. Nom d’un sant. |
Garí | Nom germànic, de Warin, abrigat. |
Gayà | Probablement del nom llatí de dona Gaia, o de Gaius (alegre), o de gallus (gal, francès). |
Gayà (Gaia) | De l’adjectiu gai, alegre. Podria ser derivat dels prenoms llatins Gallius o Gaius. |
Gelabert (Gilabert) | Nom germànic, de Gilabert, sageta brillant. |
Gener (Janer) | Nom del primer mes de l’any. De Januarius, pertanyent al déu Janus. |
Genovard | Derivat de Gènova. |
Gilet | Diminutiu de Gil. |
Gili (Gil) | Genitiu del llatí Aegidii, Gil, ermità del segle VII. |
Ginard | Nom propi germànic: Aginard. |
Gispert | Nom germànic. De Gisiperht, brillant per la sageta. |
Gomila | Nom germànic. De guma, home. |
Gomis | Del cognom castellà Gómez, derivat del nom de baptisme Gome. Alguns venen de Portugal. |
Gonyalons | Nom germànic. De Wanilone, derivat del radical wan-, esperança. |
Gornals | Nom germànic. De Warinhald. |
Grau | Veure Garau. Segons Moll equival a Garau. |
Grimalt | Nom germànic. De Grimoald, que governa l’elm. Llinatge genovès. Sant. |
Guaita | Ofici. Qui presta servei de vigilància. |
Gual | Nom germànic. De Wadald, derivat d’un radical que significa caminar, o de Wald (governant i també bosc). |
Guardiola | Diminutiu de Guàrdia. És nom de pobles del Penedès, del Pla d’Urgell, del Berguedà, de la Garrotxa.. |
Güell (Güells) | Nom d’un poble ribagorçà. |
Guilabert (Gilabert) | Nom germànic. De Willaperth, compost de willa, voluntat, i perth, famós. |
Guinovard | Nom germànic. |
Guiscafrè | Fou nom de persona d’origen germànic, de wisk i fridu (pau). Francès Guiscard. |
Homar (Omar) | Pot venir d’Omar, nom personal, o derivat d’om, camp d’oms. |
Huguet (Uguet) | Nom germànic. Diminutiu d’Hug. Del germànic Hug (sentit, seny). Hi ha diversos sants anomenats Hug. |
Humbert (Umbert) | Nom germànic. D’Hunberht, gegant famós o ós jove brillant. |
Isern | Nom germànic. D’Isarn. |
Janer | Vegeu Gener. Forma més antiga. |
Jaume | Nom d’apòstol. Del llatí Jacobus i aquest de l’hebreu Jacob. |
Jofre | Nom germànic. De Gautfrid, pau de Gaut (divinitat germànica). Era prenom al XVI. |
Jordà | Nom de persona, del riu Jordà. Nom de beat dominic. |
Jordi | Nom de persona i d’un sant llegendari suposadament del segle IV si bé n’hi ha un al s. XI a Sardenya. Del grec Georgius, treballador de la terra. |
Jover | Ofici. Fabricant de jous o llaurador. |
Juan | Nom de persona d’origen hebreu: Johanan, que significa Déu s’ha apietat. |
Juaneda (Joaneda) | Topònim català. Nom d’un poble de les Garrigues. Juneda, així s’escrivia al XIV, deriva del nom personal àrab Junayol. |
Julià | Nom, del llatí Julianus i aquest de Julius i Julus, patronímic de la gens Julia, la de Juli Cèsar. Nom de 60 màrtirs. |
Llabrés | Grafia incorrecta de llebrers, plural de llebrers, que pot ser ca llebrer o caçador de llebres. |
Lladó (Lledó) | Topònim català de la Garrotxa i de l’Alt Empordà, Lledó. Nom del fruit del lladoner. |
Llambies | Topònim català. Forma dialectal del nom d’un poble Gironès, Llambilles. |
Llaneres (Llaneras) | Ofici. De llanera, dona que treballa la llana. |
Llauger (Lleuger) | Pot ser l’adjectiu lleuger o un nom personal germànic (Leudocharius). |
Llinàs | Topònim català. Nom d’una vila del Vallès, procedent del substantiu llinars, camps de lli. |
Lliteras (Lliteres) | No és clar si és aplicació del substantiu llitera o si ve de Llitera, comarca del Ribagorça. |
Llobera | Del llatí luparia, cau de llops. |
Llodrà | Nom germànic. De Leudochrammus, derivat de leudi, poble. |
Llofriu | Topònim català del Baix Empordà. |
Llompart (Llombart) | Gentilici, nadiu de Llombardia, regió del nord d’Itàlia amb capital a Milà. |
Llop | Fou nom personal. Nom de sant. Castellà Lope. |
Llopart | Nom germànic. |
Llopis | Del cognom castellà López, derivat del nom de baptisme Lope (fill de Lope). Fill de Llop. |
Llorens | Nom personal, del llatí Laurentius, derivat de la ciutat de Laurentum. Nom de sants, el més famós nascut a Osca al s. III. |
Llull | Nom germànic. De Lullus. Nom de sant i de diversos personatges germànics. |
Macip | Nom de persona. Entre els jueus es donava el compost Bonmacip. Del llatí mancipium, servent. |
Magí | Nom personal, en llatí Maginus. Nom de sant. |
Magraner | Nom de l’arbre que fa magranes. |
Maimó | Nom personal de cristians i jueus .De l’àrab maimûn, feliç o natural de l’Aràbia Feliz (Iemen) o de ma’mun, fidel, constant. |
Mairata | Topònim italià, de Macerata, ciutat de l’Itàlia central. |
Majoral | Ofici. Cap d’un colla de treballadors. Administrador d’una possessió. |
Manera | Forma femenina de l’adjectiu maner, domesticat. |
Manresa | Topònim català. Nom de la ciutat capital del Pla de Bages. |
March | Del prenom llatí Marcus, nom d’un evangelista. |
Marí | Ofici. Home de mar, navegant. Fou nom de 20 sants. |
Marimón | Topònim francès, de Miremont. Fou nom personal. |
Marquès | Antigament governador d’un territori fronterís, després títol nobiliari. Fou nom. |
Martí | De Martinus, cognom llatí, nom d’un sant bisbe de Tours. |
Martorell | Topònim català. Nom d’una vila del Pla de Barcelona, d’un poblet de la Selva. |
Mas | Del substantiu mas, casa de camp. Del llatí mansus. |
Mascaró | Derivat de màscara. Fou nom personal d’origen germànic o àrab. |
Massanet (Maçanet) | Topònim català. Nom de diverses poblacions. Camp de maçanes. |
Massip (Macip) | Ofici. Servent, aprenent d’un ofici. |
Massot | Nom personal. De l’àrab Mas’ud. Diminutiu de mas. |
Massutí | Derivat diminutiu de Massot. |
Matamales (Matamala) | Topònim català. Matamala es nom de poblets del Capcir, del Ripollès i de la Selva |
Mataró | Topònim català. Nom d’una ciutat, capital del Maresme. |
Mates | Planta silvestre, en plural. |
Mateu | Nom personal. Helenització del nom hebreu Mattithyah (do de Yahvé). |
Maura | Pot ser del llatí maurus, de Mauritania o moro. Fou nom de santes màrtirs. |
Maymó | Nom personal emprat per musulmans i cristians. El 1295 Maymó Peris de Barcelona era mestre d’obres del convent de Sant Domingo de Palma. |
Mayol (Mallol) | Vinya jove. |
Mayol | Ofici. Guardià de vinyà. Guardià dels enfants d’una vila. Rebrot de sarment. |
Melià | Pot derivar de l’alqueria musulmana Malian o Meià de Sant Joan, o del nom Aemilianus o Manlianus. Mèlia podria ser una afèresis d’Amèlia. |
Melis | Llinatge tìpic de Sardenya. Nom personal. El 1269 es cita al difunt Melis de Torrella. |
Mengod | Nom germànic. Forma reduïda de Armengot, del germànic Ermingaud. |
Mercader | Ofici. Comerciant. |
Mesquida | De l’àrab mesgid, mesquita. |
Mestre | Ofici. Home que es dedica a ensenyar. |
Mieres | Topònim català. Nom d’un poble de la Garrotxa. |
Miquel | Nom personal per l’arcàngel Mi-ka-El que en hebreu significa “qui és com Déu”. |
Mir | Nom germànic. De Miro, famós, il·lustre. |
Miralles | Castell de l’Alt Empordà. Talaia de guaita. |
Miret | Nom germànic. Derivat diminutiu de Mir. |
Miró | Nom germànic. De Mirone, cas oblic. Fou nom personal i d’alguns sants. |
Moix | De l’adjectiu moix, capficat, suau en aparença, o del substantiu moix (gat), paraula berber. |
Mola | Roda de molí. |
Moliner | Ofici. Qui té cura d’un molí. |
Moll | De l’adjectiu moll, blan. |
Mollet | Topònim català. Nom d’una vila del Vallès i poblets de l’Empordà i del Gironès. |
Montserrat (Monserrat) | Topònim català. Nom de la montanya i santuari més famós de Catalunya. |
Móra | Nom del fruit de la morera. |
Moragues | Derivat de moro. És llinatge d’origen aragonès i topònim català (Móra d’Ebre i Móra la Nova). |
Moranta | Nom germànic. Variant de Morant. |
Morey | De Mautius o Mauritius, nom de diversos sants . |
Morlà | Adjectiu que antigament significava suau, dolç, del llatí modulanus. Pot ser gentilici de la ciutat de Morlaas del vescomtat de Bearn. |
Morro | Del substantiu morro, llavi. |
Moyà (Moià) | Pot ser del topònim Moià, vila catalana. |
Mudoy | Diminutiu de mut. |
Munar | Del llatí molinare (molí d’aigua). |
Muntaner (Montaner) | Ofici. Guardià de muntanyes o garrigues. |
Mut | De l’adjectiu mut, que no pot parlar. |
Nadal | Festa de la nativitat de Jesús. Nom personal i d’alguns sants. |
Nicolau | Del nom Nicolaus (d’origen grec) d’un sant del s. III, de nike, victòria, i laos, poble. |
Nigorra (Bigorra) | Topònim francès, de Bigorre, nom d’una comarca de Gascunya. |
Noguera | Nom d’arbre. |
Obrador | Pot ser obrer o taller. Del llatí operator. |
Olesa (Aulesa, Oleza) | Topònim català. Nom d’una vila del Baix Llobregat i d’un poblet de la comarca del Garraf. |
Oliver | Nom de l’arbre que fa olives però també podria provenir d’un nom germànic. Fou nom personal i d’alguns sants. |
Ordines (Ordinas) | Probablement del topònim Ordina o Urdina (Andorra) o del nom germànic Ortwin. |
Orell | Del cognom llatí Aurelius, nom de molts de sants. Significa esplèndid, deriva d’aurum, or. |
Orfila | Nom germànic. De Vulfila, derivat de vulf, llop. |
Oriola | Topònim de la ciutat murciana d’Oriola (castellà Oriola). |
Orlandis | Del cognom italià Orlandis (genitiu d’Orlando). Els de Mallorca venen de Pisa al segle XV. Orlando és una forma italiana d’un nom germànic. |
Orpí | Pot ser el nom d’un poble de la comarca de l’Anoiao a la Baixa Segarra, però n’hem trobat un provinent d’Anglaterra. |
Orvay | Topònim català. Nom d’un poblet del Conflent. Derivat d’Orval: municipi de França, planta, ocell. |
Pacs (Pahs, Pax) | Topònim català del Penedès. |
Palau | Edifici gran i sumptuós. Topònim de l’Alt Empordà (Palau de Santa Eulàlia), del Pla d’Urgell (Palau d’Anglesola). |
Palerm | Topònim de la capital de Sicília. |
Palmer | Nom que es donava als pelegrins que tornaven de Terra Santa amb una palma. |
Palou | Topònim català. Nom de diversos poblets del Vallès, de la Segarra i del Gironès. Del llatí palatiolu, diminutiu de palatium. Fou nom personal. |
Pallicer (Pellicer) | Ofici. Qui treballa o comercia amb pells. |
Parets | Plural del substantiu paret. |
Pasqual | Nom personal, relatiu a la Pasqua. |
Pastor | Ofici. Guardador de bestiar. Nom personal, el diví Pastor (Jesucrist). |
Pau | Nom de sant. |
Peralada | Municipi de l’Alt Empordà, del partit judicial de Figueres. |
Perelló | Topònim català. Nom d’una vila de la Ribera d’Ebre i d’altres llogarets. Nom personal (Perellós) |
Perpinyà | Topònim de la capital del Rosselló. Fou nom personal. |
Picó | Podria ser nom germànic, de Bicco, o un derivat del verb picar. Adjectiu: que té el llavi superior més llarg que el de baix. |
Picornell | Pot ser l’aplicació del nom d’un bolet. |
Pieres (Pieras) | Topònim català. Nom d’una vila d’una comarca de l’Anoia. |
Pinya | Nom del fruit del pi o de cim, o de l’hebreu Pinhas. |
Piris | Del cognom castellà Pérez (derivat de Pero = Pedro). |
Pisà (Pizà) | Gentilici, nadiu de Pisa. Alguns venen de Sardenya (a la part del sud s’hi havien establert pisans). |
Planell | Derivat diminutiu de pla. |
Planes | Del llatí planus, terreny pla. |
Pol | Del nom llatí Paulus, nom de Sant Pau. |
Pomar | Derivat col·lectiu de poma, camp de pomeres. Topònim. |
Pons | Nom personal. De Pontius, derivat de Pontus, la mar, o del numeral osc pomtis. |
Pont | Del substantiu pont. |
Porcel (Porcell) | Del llatí porcellus, diminutiu de porcus, poc. |
Portell | Del nom comú portell, obertura estreta. |
Pou | Del substantiu pou. |
Prats | Lloc de terra amb herba per pasturar els animals. |
Prohens | Originari de Provença. |
Puig | Del sustantiu puig, muntanya. |
Puigdorfila | Grafia aglutinada de Puig d’Orfila (nom personal). |
Puigserver | Grafia aglutinada de puig cerver, puig on hi ha cérvols. |
Puigverd | Grafia aglutinada de puig verd. |
Pujades (Pujadas) | Plural de pujada, costa amunt. |
Pujal | Topònim català. Nom de diversos poblets de la Vall de Ribes, de l’Alt Urgell i del Pallars Sobirà |
Pujals | Topònim català. Nom de dos agregats del municipi de Cornellà del Gironès. |
Quadreny | Tros quadrat de terra destinat al conreu. |
Quart | Poblacions italianes que estaven a 4 milles d’una població. A Sardenya hi ha Quart. |
Querol | Municipi del Camp de Tarragona. |
Quetgles | Deformació de clergues, plural de clergue. |
Quint | Del cognom llatí Quintus, indicador del cinquè fill d’una familia. Venen d’Itàlia. |
Quint | Poblacions italianes que estaven a 5 milles d’una població (Quinto). |
Quintana | Extensió de terra al voltant d’una casa de camp o població. |
Ramis | Nom germànic. De Rami o Ramis, El gognom franès Ramis podria ser variant de Remy (Remigius). Topònim català del Gironès. |
Ramon | Nom germànic. De Raginmund, de ragan (consell) i mund (protecció). Nom de diversos sants. |
Ramonet | Diminutiu de Ramon. |
Rayó | Probablement del cognom francès Raillon. |
Real (Reial) | Del mot llatí regalis, pertanyent al rei. |
Renovard | Nom d’origen germànic, de ragin (consell) i ward (guardià). |
Reus | Topònim català. Nom d’una ciutat del Camp de Tarragona. |
Rexach | Sembla venir de Ressiacus, derivat del cognom llatí Resius. Nom d’una localitat catalana desapareguda. |
Reynés (Reiner) | Plural de Ranier. Nom germànic. De Raginhari, compost de ragin (consell) i hari (exèrcit). |
Ribes (Ribas) | Topònim català. Nom d’una vila del Ripollès. |
Ricard (Ricart) | Nom germànic. De Ricohard, compost de ric (poderós) i hard (dur). Venen de França. |
Riera | Del substantiu riera, riu de poca aigua. |
Rigo | Del nom personal italià Arrigo (Enric) d’un nom germànic, Haimiric, si bé en italià significa cabells rulls. |
Ripoll | Topònim català. Nom d’una vila pirenenca amb un famós monestir. |
Riudavets | Grafia aglutinada de riu d’avets, riu voretjats d’avets. |
Riutort | Grafia aglutinada de riu tort. Del topònim Ritort, riu de la vall de Camprodon. |
Roca | Del nom comú roca. |
Rocaberti | Topònim català. Nom d’una muntanya i un antic castell pirenenc de l’Alt Empordà. |
Rocafull | Topònim de la població de Roquefeuil, al sud de França. |
Roig | De l’adjectiu roig, vermellós. |
Roses | Població de l’Alt Empordà, del partit judicial de Figueres. |
Rosselló | Nom d’un comtat català ultrapirenaic, avui francès, amb capital a Perpinyà. (Vegeu a Wikipedia) |
Rotger (Roger) | Nom germànic. De Hrodgaer, compost de hord (fama) i gair (llança). Castellà Rogelio. Nom de diversos sants. |
Rovira | Roureda. |
Rubí | Topònim català. Nom d’una vila del Vallès occidental. |
Rullan (Rotlan) | Nom germànic. De Hrodland, compost de hrod (glòria) i land (país). Roland. |
Sabater | Ofici. Qui fa sabates. |
Sagrera | Del nom comú sagrera, atri d’una església. |
Sala | Nom germànic. De Salla, cambra de rebre. |
Sales (Salas) | Del nom comú sala en plural. Sala fou nom personal d’origen germànic . |
Salom | D’etimologia semítica, documentat a Catalunya. |
Salvà | Del llatí Silvanus, nom del déu dels boscos. Hipocorístic de Salvador. |
Salvat | Fou nom. Hipocorístic de Salvador. |
Salvador | Nom personal. Sant Salvador és Jesucrist en la Transfiguració i altres sants. |
Sallent | Topònim català. Nom d’una vila del Pla de Bages. |
Sampol | Llinatge d’origen genovès. Població catalana de Sant Pol. |
Sans | De Sanctius, sant. Nom d’un sant martiritzat a Còrdova al s. IX. També pot derivar de la festa de Tots Sants. |
Sansó | Fou nom personal. Personatge bíblic. |
Santacília | Contracció de Santa Cecília. És topònim aragonès. |
Sanxo (Xanxo) | Adaptació ortogràfica de l’aragonès i castellà Sancho (català Sanç). Popularització de Sants, per la festa de Tots Sants. Era nom. |
Sard (Sart) | Gentilici, nadiu de Sardenya. |
Sastre | Ofici. Qui fa vestits. |
Saura | Fou nom de dona als segles XIII i XIV. L’adjectiu antic saura, d’origen germànic, significava morena clara. |
Savellà (Zavellà) | Topònim català. Nom d’un poble de la Conca de Barberà. |
Sbert | És dubtós si ve del germànic Agisbert o d’Albert. |
Seguí | Nom germànic. De Siguwin, compost de sigu (victòria) i win (amic). |
Segura | Derivat de segur. Topònim català, valencià i basc. |
Serra | Pot ser del substantiu serra. Es llinatge típic genovès, molts venen de Sardenya. |
Servera (Cervera) | Topònim català. Nom d’una vila de la Segarra, d’una de l’Alt Maestrat i d’una altra del Vallespir. |
Simó | Nom hebreu d’un apòstol. Derivat de l’hebreu Shimeon, del verb shamah, escoltar. |
Simonet | Hipocorístic de Simó. |
Siquier | Ofici. Encarregat de la sèquia. |
Sitges | Plural de sitja, dipòsit subterrani de blat. Nom d’una ciutat catalana prop de Barcelona. |
Sitjar | Lloc on hi ha sitges per emmagatzemat gra. |
Soler | Del llatí solarium, derivat de solum, sòl, terreny, solar. |
Sorell | Substantiu que designa algunes espècies de peixos. |
Suau | Del llatí suavis, de caràcter dolç. Fou nom de dona. |
Sunyer (Suñer) | Nom germànic. De Suniar, derivat de sunis (vertader) o de sunna (sol). |
Sureda | Bosc de surers. |
Tarongí | Nom de planta o derivat de taronja. Nom personal emprat per jueus. |
Tarragó | Aplicació antroponímica del topònim Tarragona. |
Tauler (Teuler) | Ofici. Encarregat de la taula de canvi o fabricant de teules. |
Taverner | Ofici. Amo de taverna. |
Térmens (Termes) | Topònim català. Nom d’una vila del Pla d’Urgell. |
Terrades (Terradas) | Topònim català. Nom d’un poble de la Garrotxa. Plural del substantiu terrada, terrat gran. Municipi de l’Alt Empordà. |
Terrades | Plural del substantiu terrada, terrat gran. |
Terrassa (Tarrassa) | Topònim català. Nom d’una ciutat al Vallès occidental. |
Thomàs (Tomàs) | Nom personal de l’arameu Thoma, bessó. Sobrenom d’un apòstol. |
Timoner | Encarregat de menar el timó d’una nau. |
Tintorer | Ofici. Tenyidor de teles. |
Torelló | Nom d’un antic castell de la Plana de Vic; es conserva com a complement del nom de tres viles. |
Torrandell | Potser d’una forma llatina “torrenticellum“, diminutiu de torrent. |
Torrella (Torroella) | Torroella és topònim de pobles de l’Empordà, del Pla de Bages i del Lluçanès. |
Torrens | Del substantiu torrent, curs d’aigua intermitent. |
Torres | Plural del substantiu torre. Municipi de Jaén i diverses localitats espanyoles, una a 10 kilometres de Sagunt. |
Tortella (Tortellà) | Topònim català. Tortellà és el nom d’un poble de la comarca de la Garriga. Forma femenina de Tortell, diminutiu de tort. |
Tortosa | Topònim català. Nom d’una ciutat capital de la Ribera d’Ebre. |
Tous | Nom d’un poble de la Segarra i d’un municipi del País Valencià a la Ribera Alta. |
Triay | Triador, lloc on es trien el caps de bestiar. Molts procedeixen de Menorca. |
Trobat | Participi del verb trobar, aplicat a un infant trobat abandonat. |
Tugores (Togores) | Del llatí tuguria, cabanes, cases rústiques. |
Tur | Nom germànic. De Thuro, forma antiga de Thuring, de Turíngia. Podria ser del substantiu tur, pedra calcària i porosa. |
Tutzó | Nom d’un antic castell i monestir del Rosselló. |
Urgell | Nom d’una extensa comarca de Catalunya occidental. |
Urrea | Topònim d’una vila aragonesa. |
Valens | Nom de sant (Sant Valens, bisbe d’Avinyó, 525-586). Nom romà. Topònim francès d’un castell. Del llatí Valentinus, patronímic de Valens, que val, fort, sa. |
Valentí | Nom personal equivalent a Valente. Sant. |
Vallbona | Topònim català. Nom d’un poble de la Baixa Segarra, un altre del Pla d’Urgell i Pola de Vallbona (Camp de Llíria) |
Vallcanera (Vallcaneras) | Topònim català. Nom d’un poble de la Selva. |
Valleriola | Vall d’Oriola. |
Vallès | Nom d’una gran comarca limítrofe amb el Pla de Barcelona. Alguns heraldistes el consideren originari de França i que s’establiren a Mallorca poc després de la conquesta, alguns diuen que a Inca i altres a Binissalem. Alguns el consideren originari de Navarra o de La Rioja. |
Vallespir | Antic comtat i actual comarca situada al nord de l’Empordà. N’hi ha que consideren que la casa pairal estava a Mondragón (Guipúzcoa). Comarca de la Catalunya nord. |
Valls | Topònim català. Nom d’una ciutat del Camp de Tarragona. A Mallorca està documentat al XIII. |
Vallseca | Originari de Catalunya i València. A Barcelona eren senyors de la torre de Vallseca. |
Vaquer | Ofici. Guardià de vaques. Venen a Mallorca al s. XIV des de Ripoll. |
Verd | Nom de color. |
Verdera | Derivat de verd, aplicat a lloc de molta vegetació. Topònim català de l’Alt Empordà. |
Verger | Lloc abundant d’arbres i plantes, jardí. |
Vicens | Nom personal, Vicenç, guanyador. Del llatí Vincentius, del verb uincere, vèncer. Nom de diversos sants. |
Vich (Vic) | Topònim català. Nom d’una ciutat d’Osona. |
Vidal | De Vital, nom de diversos sants. Nom d’arrel romànica però emprat per jueus (substituïen el semita Haïm que significa vida). Del llatí vitalis (sa, fort). |
Vila | Del nom comú vila (en llatí villa), nucli de població. Antigament casa de camp. |
Vilallonga (Villalonga) | Topònim català. Nom de diversos pobles del Rosselló, del Vallespir, del Ripollès, de la Garrotxa. |
Vilanova | Topònim català. Nom d’un gran nombre de poblacions de Catalunya. |
Vilar | Topònim català. Nom de diversos pobles catalans. |
Vives | Fou nom emprat per cristians i sobretot per jueus. Significa visques. |
Xamena | Del nom castellà de dona Xemena o Jimena. Venen d’Aragó a la conquesta. |
Catalina said:
Bibiloni?
prosselloe said:
Desgraciadament, a les dues fonts que vaig consultar al seu moment, el seu llinatge ho apareixia.
Oscar said:
Según el Diccionario Etimológico de Gutierre Tibón, Bibiloni, es una derivación del antiguo nombre propio de persona catalán Babiloni.
Pere Frontera Alemany said:
Frontera ? JORNADES ESTUDIS LOCALS SÓLLER/comunicacions jornades /El llinatge Frontera a Sóller – VIII jornades 2014 – Pere Frontera Alemany